Mitjans alternatius?

Els anomenats mitjans alternatius, cada vegada ho són menys, d'alternatius. Amb la crisi, hem viscut l'eclosió de projectes periodístics nascuts a l'empara d'una major consciència social i que han anat guanyant terreny practicant un periodisme de denúncia, investigació i crític amb el poder que escasseja als grans mitjans. Les xarxes socials han estat el seu millor aliat per donar-se a conèixer però també per guanyar uns subscriptors i socis que els permeten finançar-se i no haver de dependre d'aportacions publicitàries que puguin laminar la seva independència. M'he parat a analitzar qui són, què fan i qui hi ha a darrera.

Imatge del web cafeambllet.com.

. La revista Cafè amb llet, que lideren el periodista Albano Dante (@_cafeambllet) i la infermera Marta Sibina (@marta_sibina), que n'és l'editora, és l'exemple més evident de la influència que han aconseguit aquests mitjans. La publicació ha fet un triple salt mortal passant de ser d'un mitjà local de Blanes a publicar tirades de més de 100.000 exemplars que arriben a nombrosos punts de Catalunya amb l'ajuda de voluntaris que s'encarreguen de distribuir-los. Es financen gràcies a les aportacions econòmiques de particulars i subscriptors i la venda de publicitat; i rebutgen la contractació de publicitat institucional, dels bancs i empreses de l'IBEX; de fet, acusen els grans mitjans als quals d'estar en mans dels bancs i d'inhibir-se davant qualsevol notícia que els pugui deixar mal parats, com es pot veure en aquest vídeo. Són molt actius a les xarxes socials i sobretot a Youtube, on han destapat diferents casos de corrupció a la sanitat pública catalana.

Il·lustració Jordi Borràs. Elcritic.cat.

. Un dels digitals més recents, amb una arrencada que li augura un futur prometedor de la mà dels periodistes Roger Palà (@rogerpala), Sergi Picazo (@sergipicazo) i Joan Vila (@joanvilaitriadu), és Elcritic.cat. Són, com diuen, un mitjà "especialitzat en periodisme d'investigació" i que aborda els temes "amb profunditat, context i dades, contrastant les fonts i sense caure en el pamflet". I ho fan amb molta incisió i anàlisi en les dades però també amb un original enfoc d'alguns articles que compten amb el suport gràfic d'una il·lustració. Han tractat casos com el repartiment de milers d'euros en dietes de Catalunya Caixa a càrrecs del PSC i CiU o bé els sous que reben de la Diputació de Barcelona els càrrecs de confiança dels partits polítics, que han tingut molt poc recorregut a altres mitjans. El mitjà ha fet públic recentment el seu balanç econòmic de 2014 i les previsions per a 2015.

Imatge del Facebook de La Directa.

. Però un dels primers a buscar transformar el model social va ser La Directa, un setmanari que s'edita en paper que compta amb una "gran xarxa de corresponsalies i col·laboradores arreu dels Països Catalans i el món, des de l'any 2006". Recentment, el seu nom ha sonat per haver estat el primer mitjà en denunciar les males 'praxis' de la guàrdia urbana de Barcelona en el cas 4F que d'una manera tan crua i contundent revela el documental "Ciutat morta", un tema que ha suposat un terratrèmol polític que encara cueja després que s'emetés al Canal 33. El seu canal digital (directa.cat), transformat en un potent altaveu de denúncia de casos de corrupció i abús de poder, l'ha portat a situar-se en sisè lloc en l'últim rànquing OJD pel que fa als mitjans en català.

Imatge del Facebook de Ràdio Terra.

. Hi ha també projectes incipients com el de Ràdio Terra, una ràdio que funciona per internet i que vol descobrir "aspectes de l'economia social, de les relacions d'igualtat entre les persones que mereixen ser destacats, de les reflexions que encara tardaran temps a escoltar-se als mitjans tradicionals". Ha començat a funcionar des de Reus, impulsada per una associació però ja compta amb una nodrida xarxa de col·laboradors a la majoria de comarques catalanes i a gran part de les del País Valencià. L’emissora es finança per la captació de socis que poden opinar sobre la programació i són convidats a participar, juntament amb els col·laboradors, a les dues trobades anuals que s'organitzen.  

Imatge del Verkami de l'Anuari Mèdia.cat.

. Un altre exemple a destacar dins el periodisme d'investigació és l'Anuari Mèdia.cat que, des d'aquest any coordina la periodista Elisenda Rovira (@elisendarovira) i que des de la seva creació ha anat ampliant el seu públic i difusió. Es tracta d'un treball publicat una vegada l'any per iniciativa de Mèdia.cat i del Grup de Periodistes Ramon Barnils que inclou una dotzena de reportatges en profunditat sobre temes silenciats pels grans mitjans. Es paga gràcies a les aportacions de particulars via micromecenatge (Verkami) i d'algunes universitats com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Vic. De fet, els estudiants d'aquests centres redacten sis temes de l'anuari. Ara fa poc ha començat la campanya per poder finançar el de 2014.

. Altres mitjans que busquen la transformació social i aposten per fer un periodisme crític i vigilant amb els poders són La Marea, en castellà i sorgit del tancament del Diario Público al 2012; el programa de ràdio on line Carne cruda; el quinzenal Diagonal, Alternativas Económicas, etc.

Decidit a treballar i establir-te al Regne Unit o als Estats Units? Aquests testimonis t'ajudaran.

Tothom sap que la millor manera d'aprendre una llengua és tenir l'obligació de practicar-la cada dia al país on es parla. Conscient d'aquest fet i decidit a millorar el seu nivell d'anglès, un amic m'ha demanat consell per tal d'anar-se'n a treballar a Anglaterra o un país anglosaxó. Per poder-lo ajudar he demanat informació a diferents contactes, sobretot de Linkedin, i aquestes són les respostes que m'han donat, adreçades a ell i que segur que poden ser d'interès per altra gent que té la intenció de fer el pas. Queda clar que és molt més fàcil establir-se al Regne Unit, que forma part de la Unió Europea, que no als Estats Units, que t'exigeix un visat, però també que la principal dificultat no és l'idioma precisament... 

Cristina Torra, periodista i social media manager; viu a Guildford, a prop de Londres (Twitter: @cristinatorra) (perfil a Linkedin)
“Només fa quatre mesos que visc a Anglaterra on vaig venir a treballar amb el meu xicot. Vivim a Guildford, a 30 minuts en tren del centre de Londres. Si vol venir a la capital, li aconsello que segueixi la pàgina de Facebook Catalans a Londres que publica ofertes d'habitacions que queden lliures. Sobre l'anglès, jo vaig fer un curs de tres mesos al Guildford College però a Google trobarà moltes opcions en aquest sentit. Pel que fa a la feina, no és difícil de trobar-ne de no qualificada; jo cada dia veig ofertes per treballar a botigues i restaurants i, pel que sembla, a Londres encara hi ha més oferta. Personalment, no n'he buscat perquè estic treballant com a freelanceper a empreses catalanes. El meu consell és que, si té algun estalvi, que agafi primer un allotjament temporal (per exemple a través d'AirBnB) i busqui in situ el lloc on vol viure, l'escola i la feina. Si és una mica espavilat no li costarà. Tinc un amic que ha estat tres mesos a Edimburg i que recomana que es contracti tot de cop, tant l'escola com l'allotjament, o que es miri per internet quin centre li interessa més per contractar-lo des d'aquí ja que també gestionen allotjaments; ell va fer-ho a través de Timpany, una empresa intermediària, i està convençut que fent-ho directament podria haver aconseguit millor preu”. 

Roger Peñarroya, director de l'empresa de tecnologia Global ICT Services; viu a Bristol, al

sud d'Anglaterra (Twitter: @rogerpz) (perfil a Linkedin) 
“La veritat és que tot el procés que hem hagut de dur a terme per venir cap aquí, instal·lar-nos a Bristol i començar a treballar no ha estat fàcil. Per a qualsevol gestió et demanen una adreça anglesa i, si no la tens, tot es fa més complicat. Hi ha, però, agències que et faciliten tots els tràmits. Si no li importa començar amb una casa compartida o un lloc com un alberg potser seria l’opció més fàcil. Li passo aquest enllaç http://mevoyalmundo.com/trabajar-en-bristol/ on podrà trobar informació de la zona on visc però també d'altres llocs del Regne Unit. Li recomanaria que eviti Londres ja que el cost de vida és altíssim. A Google trobarà moltíssima informació d’interès". 

Julian Melbourne, director d'exportació de Quality Espresso, és de Manchester i actualment viu a Catalunya (perfil a Linkedin)
D'entrada,li recomanaria escollir una ciutat important, com Bristol o Manchester i no necessàriament Londres, i, abans de venir, buscar una habitació de lloguer en una casa; ho pot trobar amb facilitat amb una aplicació com AirBnB. A partir d'aquí, podrà cercar una escola d'idiomes per estudiar anglès durant tres mesos alhora que busca feina. De tota manera, una vegada in situ, i amb l'anglès millorat, aconseguir treball li serà més fàcil. Marxar des de Barcelona amb tot lligat és impossible".



Xavier Vilà, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units; viu a Washington

(Twitter: @xvila_catradio) (perfil a Linkedin)
“El primer consell seria no venir sense res lligat. Són molt estrictes amb la paperassa i no es pot treballar legalment sense almenys un visat que expedeix l'ambaixada a Madrid. L'altra possibilitat és matricular-se on line a una escola d'idiomes americana i amb aquest pagament entrar com si es vingués de turisme -omplir l'ESTA i tenir 3 mesos de coll-. Una vegada aquí, podria investigar coses sobre els seus interessos. També podria consultar amb la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya (Amchamspain), que té la seu a Nova York, i amb l'Instituto Cervantes, amb seu a Nova York i Chicago”.

Marta Benito, propietària de l'agència de comunicació Agenda BCNY als Estats Units; viu a Nova York (@Twitter @martabsas) (perfil a Linkedin)
“Els Estats Units és dels llocs més difícils de venir si som europeus donat que és imprescindible tenir un visat. Si vol venir a estudiar s'ha d'informar sobre com aconseguir el visat d'estudiant que li permetrà viure legalment al país sempre i quan estudiï un mínim d'hores a la setmana. El problema és que no permet treballar legalment i, com a molt, podria fer-ho de pràctiques (algunes pagades) o bé també de cambrer, a la cuina d'un restaurant o algunes botigues però sense contracte. Una altra opció és buscar una feina del seu camp, des de Catalunya, abans de venir i que l'empresa que el contracti li faci el visat. També pot plantejar-se anar al Regne Unit, que sempre és molt mes fàcil pel fet que no surt d'Europa. També crec que la Cambra de Comerç espanyola als EUA el pot orientar”.

Les deu claus per sortir als mitjans

Aquest post resumeix els punts clau de la xerrada "Vull aparèixer als mitjans: com ho he de fer" que vaig donar el passat 12 de Coworking Tona. 

1 Comença per l'estratègia. Hem de començar per confeccionar un pla, una estratègia que reculli uns objectius tangibles (per exemple a quins mitjans volem arribar), i que plasmi, amb l'ajuda del client, les fortaleses de la idea, allò que pot interessar als mitjans. En aquesta fase inicial, intentarem respondre a tots els interrogants que se'ns plantegen: el què (missatge), el com i quan (la manera i moment de transmetre), el qui (portaveu), l'on (lloc); també els perquès (objectius). És bàsic tenir tots els detalls lligats i acordats amb l'empresa abans de posar-nos a treballar. 

Al principi: l'estratègia.

2 Els perquès. A l'inici de qualsevol estratègia hi ha d'haver lloc per als perquès. El client ha de saber per què vol aparèixer als mitjans. Si per vendre més, per arribar als mitjans locals, reforçar la seva estratègia comercial en els mercats internacionals, o bé, més enllà del tema comercial, per augmentar la seva reputació i fer-se un nom en el sector. Potser, el que necessita és més un pla de mitjans que una campanya de comunicació... 3 Home mossega a gos: el missatge. Per elaborar el missatge, haurem de conèixer a fons els punts forts del nostre client a fi de trobar aquell aspecte més singular i noticiable. És aquí on hem de tenir en compte que el que interessa als mitjans és allò diferent i excepcional. Que un home mossegui un gos sempre és notícia. Us poso dos exemples: el de Gustos, una botiga creada a Vic al 2012 i que va aconseguir èxit mediàtic gràcies a la idea que era la primera a vendre carn fresca amb un sistema de vending. O bé el d'Espai Zero, a Olot, al qual la singularitat de ser un espai autosuficient energèticament, únic a Catalunya i l'Estat, li va servir com a punta de llança per anunciar la fusió de les empreses de dos joves empresaris catalans.

La notícia: home mossega a gos.

 

4 Quan? La importància de la data i l'hora. Un cop embastat el missatge, passarem a decidir el moment del llançament: el quan. Per fer-ho, comprovare. m en l'agenda dels mitjans que la data no coincideixi amb un esdeveniment que el pugui eclipsar. També evitarem programar-lo en dies poc favorables, com divendres o festius, en què els mitjans tenen menys recursos. Quant a l'hora, si es tracta d'una convocatòria, millor si es realitza entre les 10 i les 11 h perquè els periodistes tenen major disponibilitat i la notícia pot ser recollida pels informatius i qualsevol mitjà al llarg del dia. 

 5 Qui parlarà? El portaveu. El portaveu té més importància de la que se li concedeix. És una figura vital en qualsevol organització perquè parla en nom d'aquesta i és la seva imatge. Per a aquest paper, haurem d'escollir algú que conegui a fons l'organització, el seu sector i que transmeti confiança i coneixement i tingui capacitat discursiva. No importa tant el càrrec que ocupi la persona escollida (normalment s'atorga al de major càrrec) com que tingui les qualitats per exercir la funció. Hi ha molts exemples de bons portaveus, tant en política (Barack Obama, Pablo Iglesias) com en el món del futbol (Pep Guardiola) i del cinema (Irene Passola); però també n'hi ha que són tot el contrari (Ana Botella).

6 El format: Roda de premsa? El format per arribar als mitjans dependrà dels objectius i del pressupost. Pot anar des d'una simple nota de premsa fins a una acció més complexa com una convocatòria de mitjans. Hem de pensar què convé més al nostre client pel tipus de projecte però també què interessarà més als mitjans, tenint en compte el seu tempo, agenda i interessos. No hi ha dubte que una convocatòria aconsegueix major repercussió encara que també és el que comporta més risc si no fructifica. És convenient per tant pensar-ho bé i tenir en compte que tot el que es pugui comunicar amb una nota de premsa, millor no fer-ho amb una convocatòria. Tot i així, de vegades s'opta per aquesta última opció per una qüestió d'escenificació del moment més que informativa. Un exemple: la reconciliació d'Abacus i del Gremi de Llibreters de Catalunya després d'anys de litigis als tribunals. 

La convocatòria té més repercussió

7 On? El lloc. Si organitzem una convocatòria de mitjans, hem d'escollir un lloc que reuneixi les condicions adequades per als periodistes. Una bona sala de premsa és aquella que està bn sonoritzada, compta amb un rac per als micròfons dels periodistes, equip d'imatge, espai suficient, etc. Un bon exemple: la sala de premsa del Departament de Cultura, a la Rambla de Barcelona. Quant a les qüestions logístiques, tindrem en compte aspectes com si caldrà projector, l'ordre de les intervencions, el protocol. És recomanable fer un guió de l'acte per no improvisar.  

 8 L'element humà. És importantíssim treballar el tema dels contactes amb els mitjans i els periodistes, i aprofitar qualsevol ocasió per cultivar la nostra relació personal amb ells i poder alhora augmentar la nostra base de dades. Moltes vegades és aquesta relació personal la que pot marcar la diferència entre l'èxit i fracàs d'una convocatòria. Hem d'afrontar la relació amb els mitjans amb la mentalitat de col·laborar: els necessitem però ells també a nosaltres ja que els podem proporcionar continguts interessants per a la seva audiència. 

El contacte amb els mitjans, vital.

9 No és imprescindible comunicar. No és imprescindible apostar per la comunicació encara que la majoria d'empreses que l'han incorporat obtenen resultats positius. L'estratègia de no comunicar pot donar també els seus fruits. Un exemple: el de l'escriptora catalana Marta Rojals que no es deixa fotografiar i només concedeix entrevistes per internet; malgrat això, el seu segon llibre, “L'altra”, va ser el tercer més venut per Sant Jordi. També adopta la mateixa tàctica l'escriptor Albert Sánchez Pinyol que tampoc signa llibres ni concedeix entrevista per Sant Jordi i, en canvi, és un dels autors catalans més reconeguts.  

10 Valoració final. Després de la campaya, hi ha d'haver un moment de pausa per a la valoració del treball, per determinar els resultats i veure què es pot millorar de cara a futurs projectes. S'han assolit els objectius? Quina és la percepció del client? Està satisfet? Com s'ha recollit en general el missatge per part dels mitjans? És una part del procés tan necessària com la planificació inicial. 

                   

Vols aparèixer als mitjans? from Eudald Aymerich Jou

Claves para confeccionar una estrategia de comunicación internacional de éxito

La elaboración de una estrategia de comunicación a nivel internacional pasa por el conocimiento del terreno y sus agentes, del sector en cuestión, y también por el de los medios de comunicación de cada país y su particular status quo y funcionamiento. Lo podemos constatar en las opiniones vertidas en un debate del grupo Agencias,gabinetes, consultorías y profesionales de la comunicación de Linkedin, con más de 6.200 miembros, sobre cómo llegar a los medios extranjeros donde la mayoría apuesta por la colaboración con profesionales o empresas de comunicación de cada uno de los países para obtener resultados positivos. He aquí las intervenciones resumidas en los siguientes puntos:

1/ Recurrir a un profesional local: Es mejor recurrir a alguien que conozca bien el terreno porque “siempre viene bien que lo hagas con alguien in situ ya que cada cual sabe la movida en su país”, como dice Karina Granja Altamirano, (@KariGranja), directora en Komunikestrategia Consulting, en Ecuador. Lo corrobora Carmen Briones, directora de Relaciones Públicas en Doña Remedios Comunicación Creativa: “Me ha resultado imprescindible contar con el apoyo de una persona en la zona para dirigirme sobre las publicaciones más interesantes, instituciones, organizaciones del sector, etc”. 
 
2/ Herramientas globalizadas para el seguimiento: Xavier Puig (@xpuigg), director de proyectos de Globalcom, dice que “hay herramientas cada vez más globalizadas y que te permiten hacer el seguimiento de la campaña “desde tu oficina”. También hace hincapie en otro elemento clave: la mutua confianza con la persona o empresa elegida para lo cual “como en todo, es cuestión de saber elegir”. 

Las ferias como Host, en Milán, son eventos ideales para tener contacto con los medios de comunicación de otros países.

3/ El factor cultural: Aliarse con profesionales locales nos permite salvar las distancias culturales como comenta Adriana Clivillé, consultora de Comunicación corporativa, social media y marketing digital: “¿Cómo impactar desde la distancia en una sociedad diferente? Yo tuve que resolverlo referente a países árabes y considero esencial aliarse con proveedores locales. En aquella situación, investigar vía Internet y hacer benchmarking con una ONG fue relevante para el resultado final”.

4/ Red internacional de agencias: Otra solución es trabajar con una agencia con una red internacional de oficinas como propone Xavier Gangonell, socio fundador de la agencia Clotet: “En nuestra agencia formamos parte de la red internacional de Ketchum, con presencia en 70 países, y coordinamos desde aquí estrategias de comunicación internacional para empresas catalanas y españolas que desean impulsar la presencia de su marca y de sus productos/servicios en el resto del mundo. De este modo diseñamos la estrategia con el cliente incorporando el conocimiento sobre el terreno de nuestros colegas. Con ello logramos no sólo desarrollar una base sólida sino también ajustar la comunicación a cada mercado, con un desempeño apoyado en buenos profesionales locales, y todo ello de forma coordinada con un único interlocutor”. 
 
5/ Freelance o agencia? A la hora de escoger entre un freelance o una agencia hay que tener en cuenta que el primero “te ayudará a tener esa visión y adecuar el mensaje, qué medios elegir” mientras que en el segundo caso “puede darte más profundidad o una difusión más amplia”, puntualiza en su aportación Daniel Muñoz, (@tenismedia), director de Comunicación de la AcademiaSánchez-Casal y Fundación Emilio Sánchez Vicario, quien también precisa que la visibilidad se puede obtener a través de instituciones como el Instituto Cervantes. Martín Urcuyo (@comunitymanager), asesor en Relaciones Públicas BCN & consultor privado en Comunicación Estratégica-IPR en Nicaragua, constata que “en mi país, te conviene más establecer un acuerdo con un profesional de las relaciones públicas que trabaje freelance. Si vas vía agencia te sale un ojo de la cara, y muchas veces no hay efectividad”. Lo mismo que piensa Paulina Andrade, directora del programa de TV Ubíkate i editora general en la Revista VENTURA, desde Ecuador: “En mi país es mejor contratar un profesional en RRPP porque vía agencia de publicidad sale carísimo”.

6/ Diferencias territoriales: Hay que tener en cuenta las diferencias existentes en países y áreas geográficas como dice Cintia Oliva (@cintiaoliva), Communications Strategist for Development que ha trabajado en los medios en LATAM, y ahora se encuentra en Chile: “Hay mucha diversidad en cuanto al tratamiento, el lenguaje y el enfoque comunicacional entre todos los países”. “En Centroamérica me ha tocado trabajar más de cerca con el periodista para que ellos me tengan como punto de contacto para los temas que nos interesan a ambos. En el cono sur, el periodista es más independiente y tienes que llamar la atención tú con otras estrategias, ir a los meetings, a los networking, estar en redes, etc”. 
 
Por mi parte, poco puedo añadir más, tan sólo, por experiencia, que en el caso de no tener presupuesto para contar con el apoyo de alguien conocedor de los entresijos de la comunicación en cada país, deberemos hacer un intenso trabajo de campo para informarnos sobre cuáles son los medios objetivo para el cliente, su importancia, personas clave y funcionamiento. Sin esta tarea previa y una buena planificación, cualquier acción está condenada al fracaso. Además, toda la comunicación deberá hacerse con el idioma del país en cuestión, primordial para generar confianza con los medios y facilitar la difusión del mensaje. En el caso de los medios técnicos, deberemos aprovechar eventos como ferias para conocer a los medios y entablar relación personal con sus responsables.

Consulta tu estrategia internacional de comunicación sin compromiso. ¿Eres empresario y quieres valorar qué beneficios tendría alinear tu estrategia de expansión en mercados exteriores con una estrategia de comunicación a nivel internacional? No dudes en llamarnos: Monmar C.: (685 506 531) o mandarnos un correo electrónico a: info@monmar.net.

Diaris digitals busquen model de negoci

Els diaris digitals són dels pocs mitjans que segueixen creixent; d'un dia per un altre veus com apareix una nova capçalera a la xarxa aprofitant que la inversió requerida és modesta, els avantatges de les noves tecnologies i la immediatesa per informar. En podem trobar molts i recents exemples, tant de caire generalista com especialitzats: NacióGranollers.cat, laConcadiari.cat, Eixdiari.cat, Nuvol.com...Són projectes molt pensats i treballats des del punt de vista del contingut i tecnològic, amb una aposta clara per la informació local o sectorial, però on el model de negoci, clau per donar continuïtat a l'activitat i que es fonamenta en la venda de publicitat i patrocinis, trontolla en molts casos a l'hora de fer l'activitat rendible. Més encara si el diari pretén fer un producte de qualitat, amb un equip de redacció propi i remunerat, i no tan sols nodrir-se d'informacions com notes de premsa o del voluntarisme de col·laboradors. 

Els mitjans digitals busquen vies de finançament alternatives com la venda de productes on line.

 

Hi ha símptomes clars que el model actual de venda de publicitat i patrocinis s'ha esgotat i que està canviant per insuficient. Sigui per la crisi, per les reticències dels clients a apostar per la xarxa o perquè de vegades els resultats no són els desitjats i s'exigeix més a un bàner que a un anunci en un diari de paper, els diaris digitals es veuen cada vegada més amb la tesitura d'haver d'inventar-se noves fórmules de finançament per sobreviure en una època en què han disminuït els ingressos de publicitat i les subvencions per la publicació en català. Unes fórmules que busquen la complicitat d'uns lectors fidels que amb els anys han anat creixent de manera exponencial, tot i que això, no necessàriament s'ha vist reflectit en el compte de resultats, i que passen per propostes com pel pagament voluntari de cada edició a Vilaweb, amb dues possibilitats d'adhesió anuals, un club de lectors a NacióGranollers.cat o bé una botiga virtual a NacióDigital.cat.

Tot plegat fa que el futur, malgrat la influència i el paper creixent de la premsa digital sigui incert en un context on la competència entre els mitjans més destacats i la lluita per l'audiència, que dóna accés al mercat publicitari, és cada vegada més forta, sobretot entre els més seguits (Ara.cat -4.455.367 visites i 1.179.365 navegadors únics-; Naciódigital.cat -2.346.800 visites i 680.121 navegadors únics-; Vilaweb.cat -2.321.676 visites i 747.061 navegadors únics-; ElPuntAvui.cat -1.471.656 visites i 593.197 navegadors únics-; i 324.cat (1.611.510 visites i 578.774 navegadors únics), segons les últimes xifres de l'OJD, del passat juliol). Xifres que les agències de comunicació i centrals de compra es miren amb lupa a l'hora de repartir els pressupostos publicitaris dels seus clients. La proliferació de capçaleres digitals també ha fet que el mercat publicitari s'hagi atomitzat i que, a nivell local, sigui més complicat accedir-hi.

Queda clar que hi ha un nou model de periodisme fet des de la xarxa que guanya seguidors i influència en el context polític, econòmic i social i que ha permès que uns mitjans, amb vocació exclusivament digital, s'hagin convertit en referents informatius. És el cas de Vilaweb, el primer digital en català, fundat per Vicenç Partal, o els mitjans de Grup Nació Digital, com Osona.com, ElRipollès.info o NacióDigital.cat que, sota l'impuls del periodista Miquel Macià, han experimentat un gran creixement els últims anys i han obert tres seus, a Vic, Barcelona i Terrassa (on editen també un setmanari de paper, La Torre), amb un model de diaris tecnològicament avançats i una aposta per la informació local i el periodisme rigorós -i que conec bé donat que hi he col·laborat durant cinc anys des de Monmar Comunicació-. Però si volen seguir exercint el seu paper no és menys cert que tant ells com la resta de mitjans digitals hauran de filar prim en les seves estratègies comercials i de màrqueting per tirar endavant en aquests temps tan adversos i complicats que corren i on el que avui és veritat absoluta demà deixa de ser-ho (que li preguntin si no a Nokia, ara en mans de Microsoft). El futur dirà. Probablement, ni hi seran tots els que hi són ni tampoc com ara els coneixem. 

Afinar per combatre la desaparició de mitjans

La desaparició de mitjans i la disminució dels seus recursos fa cada vegada més difícil que es repeteixin rodes de premsa amb una elevada afluència de mitjans sobretot a nivell local. La imatge correspon a la convocatòria de mitjans feta amb motiu de l'XI Premi Llibreter.

La crisi, no tinc xifres a la mà però n'estic convençut, afecta per igual als mitjans de comunicació i a les agències i departaments de comunicació i, en general, als professionals que ens dediquem a la comunicació corporativa, sigui de manera independent o des d'una empresa. L'única diferència és que dels uns se'n parla i dels altres no. Però és evident que la disminució del nombre de ràdios, teles, diaris electrònics i de paper, etc, que hem viscut els últims anys ha significat també la desaparició d'empreses i professionals del sector de comunicació, una de les principals funcions dels quals és facilitar l'accés als mitjans dels seus clients.

La situació és fàcil d'imaginar: hi ha menys mitjans, els que segueixen vius treballen amb menys periodistes i, per tant, les empreses i professionals de comunicació ho tenim força més complicat perquè es facin ressò de les notícies dels nostres clients. I aquesta dificultat, que tant és vàlida per a les empreses com per a les institucions, associacions, projectes socials, etc, s'ha fet més evident a l'hora d'incidir en l'agenda dels mitjans locals que, amb menys capacitat de resistència al context econòmic advers, s'han vist obligats a retallar personal i s'han quedat en quadre; és per això que a comarques ara és habitual veure rodes de premsa 'en família', on l'assistència de poquíssims mitjans és la tònica (també és cert que, malgrat tot, hi ha institucions com ajuntaments que s'encaparren a convocar els mitjans per anunciar qualsevol futesa). De cara al públic, les conseqüències són una falta de pluralitat i una evident pèrdua de qualitat informativa. Els periodistes, i més els de mitjans locals, acaben fent de tot, no es poden especialitzar, i han de treballar contra rellotge amb la qual cosa la qualitat de les informacions disminueix ostensiblement. La falta de recursos tamb els ha portat a vincular més l'elecció de continguts a criteris comercials i no tant informatius.

I aquest és un fenomen que viscut des de comarques, allunyats dels mitjans grans i del centralisme mediàtic de Barcelona i la seva àrea metropolitana, es fa especialment evident. Sobretot a partir de l'últim any en què hem pogut veure com Catalunya Ràdio ha substituït el seu model de corresponsals freelance per un altre fonamentat en un 'reforç' de les seves delegacions amb treballadors propis però que a la pràctica ha significat disminuir els recursos i la cobertura informativa del territori. Un fet que també s'ha donat a TV3 des que va decidir prescindir de les productores que treballaven externament a diferents comarques (moltes en exclusiva i des de feia molts anys com Grama TV, a Osona) per gestionar-ho tot directament des de les seves delegacions. No poso en dubte la qualitat professional dels periodistes dels canals públics, que la tenen i així ens ho ratifiquen les audiències, però el cert és que la retallada, presa amb l'argument de l'ajustament econòmic, no afavoreix precisament l'equilibri territorial des del punt de vista de l'atenció informativa.

Tot plegat ens obliga als que ens dediquem a aquest món, tan invisible, poc lluït i moltes vegades infravalorat, de la comunicació corporativa a ser molt més selectius a l'hora de donar a conèixer les iniciatives dels nostres clients, a ser més creatius, proactius, a mesurar qualsevol acció abans d'engegar-la. A, per exemple, pensar-s'ho dues vegades a l'hora de fer una convocatòria de mitjans pel perill que hi ha de quedar-te sol. En aquest sentit, em ve al cap una frase del periodista Carles Francino, una de les 'estrelles' de la SER, que deia que ell es jugava la seva reputació professional cada dia. Doncs bé, aquesta és la sensació que també tinc a l'hora de planificar i executar cadascun dels projectes dels meus clients dins d'aquest context cada vegada més difícil pels efectes d'una crisi que es perllonga en el temps i que està deixant un paisatge trist i desolador en el sector dels mitjans. Ara cal afinar el missatge de cada client, seguir-lo amb atenció, adreçar-lo als mitjans objectiu i, creuar els dits, perquè aquests el tinguin en compte a les seves oracions. Però una cosa és evident, aquest nou model està aquí per quedar-se; l'anterior no tornarà (amb això passa el mateix que amb la bombolla immobiliària) i, per tant, no ens queda més remei que adaptar-nos-hi, conèixer el seu funcionament i aplicar-nos a fons en cada encàrrec sense defallir.

El món nàutic ja no és el que era (II): els canvis en l'era digital

La digitalització de la societat i empreses també ha causat un gran impacte en el sector nàutic a Catalunya i l'Estat espanyol. Quina influència hi tenen en tot plegat xarxes socials com Twitter i Facebook? Quins canvis ha experimentat la comunicació? Quines són les claus del nou paradigma? Aquest document, que vaig fer servir en unes xerrades donades amb motiu del Festival del Mar a Catalunya, ho intenta explicar esquemàticament.